Actualitat

Més de 300 assistències consoliden la COMTIC 2026 a Girona

Dos dies de projectes, coneixement compartit i debat a l’Auditori de Girona culminen amb la Declaració COMTIC Girona 2026 i una visió comuna de transformació per al 2030.

Foto de grup de les persones participants a la COMTIC 2026 a l’Auditori de Girona

Girona, 7 d’octubre de 2026. La COMTIC 2026 ha sumat més de 300 assistències al llarg dels dies 5 i 6 d’octubre a l’Auditori de Girona. Durant dues jornades, professionals del món local, responsables públics i empreses han compartit projectes en marxa i han debatut les capacitats que necessiten les administracions per transformar els serveis públics amb horitzó 2030.

La trobada ha connectat dues preguntes: què estem fent avui i cap a on hem d’anar? La primera jornada ha posat el focus en les experiències municipals i els aprenentatges que es poden compartir. La segona ha ampliat la mirada cap a l’estratègia, la cooperació i l’aliança entre tecnologia, gerències, secretaries, intervencions i tresoreries. El treball ha culminat amb l’aprovació de la Declaració COMTIC Girona 2026, sota el lema «El 2030, serem el 4% que transforma el 100%».

Projectes reals per millorar els serveis públics

L’obertura institucional, amb Sergi Font Domènech, de l’Ajuntament de Girona, i Albert Tort Pugibet, de la Generalitat de Catalunya, ha donat pas a un primer matí dedicat a la confiança i la resiliència digital. Les experiències de Girona sobre la certificació de l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) i de Vilafranca del Penedès sobre l’anàlisi forense d’incidents han abordat com preparar les organitzacions, preservar evidències i respondre davant d’un atac. Tarragona ha presentat la seva plataforma de ciutat per integrar dades i facilitar-ne l’ús transversal.

La governança de l’administració digital ha tingut exemples concrets en l’assistent virtual de tràmits de l’Hospitalet de Llobregat i el Sistema d’Informació Ciutadana del Prat de Llobregat. El cas de l’Hospitalet ha mostrat com incorporar la IA a l’atenció ciutadana amb supervisió, transparència i seguiment de la qualitat del servei.

Les taules rodones sobre el quadre de classificació documental al núvol i la intel·ligència artificial han permès contrastar experiències de diferents administracions. El debat ha tractat la governança de la informació, els usos de les eines col·laboratives i les condicions per aplicar la IA amb garanties. La sessió «CIOs del futuro passat», amb Mercedes Aguilar i Mario Alguacil, ha situat al centre l’evolució de la responsabilitat TIC cap al govern de les dades, el risc, les dependències tecnològiques i el canvi organitzatiu.

A la tarda, els tallers en quatre sales paral·leles han apropat solucions i experiències sobre agents d’IA, automatització, ciberseguretat, plataformes de dades, infraestructures, tramitació i contractació pública. Aquests espais, juntament amb les pauses i les trobades entre participants, han facilitat l’intercanvi directe entre administracions i empreses.

Una estratègia compartida entre gestió, garanties i tecnologia

La segona jornada ha començat amb la mirada d’Eva Giménez Corrons sobre la transformació i reforma de l’Administració de la Generalitat. Les sessions de gerències municipals i de secretaries, intervencions i tresoreries han posat en comú les perspectives de la direcció, la gestió dels recursos i les garanties de l’actuació pública. Marcelo Lasagna ha abordat com afrontar la complexitat de les organitzacions i reforçar-ne la capacitat d’adaptació.

La cooperació s’ha concretat en projectes amb potencial per compartir-se: la plataforma de formació interna de Vilassar de Dalt, basada en Moodle i oberta a l’intercanvi de cursos, l’APP Social de Rubí i l’experiència de construcció conjunta entre administracions de NEXES.

El programa també ha incorporat la Taula TIC del món local, la visió de Jordi Escale, de Gartner, sobre el futur TIC a les corporacions, i les fites i objectius de Localret i l’AOC. La sessió de Xavier Panisello, de l’Ajuntament de Salou, ha remarcat que la IA necessita dades amb qualitat, significat i responsables identificats, així com models comuns que en permetin la reutilització. Marcelo Castelo ha aportat una mirada sobre el lideratge i la relació dels CIO amb la direcció de les organitzacions.

La Declaració de Girona fixa el repte per al 2030

La declaració aprovada proposa assolir el 4% del pressupost total municipal destinat a tecnologia i transformació digital el 2030, sumant la despesa tecnològica de personal, serveis i inversions dels capítols I, II i VI. És una fita i un repte compartit, amb una evolució progressiva des de la realitat de cada institució.

El text defensa el talent públic propi, el govern de les dades i els estàndards comuns i oberts com a bases de la sobirania digital. Reclama unir esforços entre els responsables de tecnologia, les gerències i els funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (FHN), i donar impuls a la Taula TIC amb una agenda concreta i seguiment dels avenços.

La mirada cap a la COMTIC 2027 inclou una metodologia compartida per mesurar l’esforç tecnològic i el valor públic, criteris comuns i projectes mancomunats que millorin l’eficiència i facilitin la participació dels municipis amb menys recursos.

La COMTIC agraeix la participació dels assistents, ponents, institucions col·laboradores i empreses patrocinadores que han fet possible les jornades. El repte que s’obre després de Girona és donar continuïtat al coneixement compartit i convertir-lo en projectes i capacitats al servei de la ciutadania.

Declaració i recursos per a mitjans

Consulta el programa de les jornades i la notícia sobre l’aprovació de la declaració.

Contacte per a mitjans: [email protected].